Video d'accentuacció

Hola al catala

Aqui teniu una imatge.

Aleshores/ a les hores, a l'hora/ alhora, si no/ sinó

Escrivim ladverbi aleshores quan volem dir (llavors), en canvi a les hores és la mateixa expersió que (a l'hora).

Escrivim l'adverbi alhora quan volem dir (al mataix temps), en canvi a l'hora és una expresió que precisa (una hora).

Escrivim si no quan posem una condicio negativa, i sinó quan volem negar una cosa que s'ha dit anteriorment i afirmar-ne una de nova.

i/hi i o/ho

Encara que es pronunciïn igual, les paraules i i hi no volen dir el mateix i tenen funcions diferents dins l'oració:

·La paraula i és una conjunció que enllaça paraules, grups de paraules i oracions.

·La paraula hi és un pronom que substitueix un complement del verb.

Les paraules o i ho tampoc volen dir el mateix i no fan les mateixes funcions dins de l'oració:

·La paraula o és una conjugació que indica exclusió entre paraules, grups de paraules i oracions.

·La paraula ho és un pronom que substitueix un complement del verb i que equival a això o a allò

Els sons i les grafies b i v

La majoria de catalanoparlants no fan distinció entre el so de la b i la v.

Per això, per saber quina de les dues gràfiques s'han de fer servir quan l'escrivim, cal seguir unes normes:

·Escrivim b davant de l i r: bl i br.

·Escrivim b darrere de m, i v darrere de n.

·En una mateixa família de paraules, si la paraula es primitiva duu p, la derivada l'escrivim amb b i si la primitiva porta u, la derivada porta v.

·Escrivim amb v les terminacions del imperfet d'indicatiu.

Les grafies m/n

Les normes d'us de la m i n són:

·S'escriu m davant de b, p i m.

·S'escriu m davant de f excepte en les paraules que comencen pels prefixos con-, en- i in-.

·S'escriu n davant de v.

·S'escriuen amb m: premsa, somriure, impremta, empremta,...

·S'escriuen amb -nn-: connectar, innocent, Anna, annex,...

·S'escriuen amb -mp-: compte, símptoma, camps, atemptat,...

Les consonants g/j

Quan les consonants g, j representen el mateix so, cal que tinguem en compte que:

·S'escriu g davant la e i la i.

·S'escriu j davant la a, la o i la u.

Però hi ha algunes excepcions que cal conèixer. Escriurem j:

·Davant de totes les formes del verb jeure.

·En les paraules que continguin -jecc- i -ject-.

·En algunes paraules com jeroglífic, jersei, jerarquia, majestat, jet, Jesús,...

La ela geminada

La ela geminada es una grafia pròpia del català que es troba en algunes paraules. Tot i que no hi ha una norma per saber quan l'hem d'escriure,

podem recordar aquests casos:

·Paraules que comencen per al·l-, col·l i il·l.

·Paraules que acaben en -el·la, il·la i il·lar.

Les consonants mudes

Sovint la -r final és muda, és a dir, s'ha d'escriure però no es pronuncia. Recorda quan l'has d'escriure:

·En els infinitius acabats en -ar, -er, -ir.

·En els derivats acabats en sufixos.

·En els mots que tenen femenins o derivats amb una -r.

En la majoria de mots, la t de les paraules acabades en -nt i -lt és muda.

Recorda en quins casos l'has d'escriure:

·En els gerundis.

·En els adverbis acabats en -ment.

·En les paraules en què el derivat s'escriu amb -t.

·En les paraules tant i quant.

A/e i o/u àtones en els verbs

Les formes verbals que acaben amb vocal neutra s'escriuen amb -a si la vocal neutra és l'última lletra, i amb -e si és la penúltima. En són excepcions les formes verbals corre, vine, omple i obre, i els infinitius de la segona conjugació acabats en -re.

L'accent diacrític

L'accent diacrític es fa servir per distingir dues paraules que s'escriuen igual però que tenen significats diferents. La major part de les paraules que porten aquest tipus d'accent son monosíl·labs.

Si una de les dues paraules que s'han de diferenciar és un verb, serà aquesta la que durà l'accent.

Accentuació

Les paraules agudes s'accentuen quan acaben en vocal en as-, es-, is-, os-, us-, en- i in.

Les paraules planes s'accentuen quan no acaben en cap de les terminacions anteriors.

Les paraules esdrúixoles s'accentuen totes.